Xarxa social en català, flog.cat
Gent
Grups
Blogs
Piu Piu
Fotos
Campanyes
Descàrregues
Jocs
Viu en català
Fòrum
Xat

Situacions quotidianes amb el català

A continuació, et presentem diverses situacions quotidianes pel que fa a l'ús de la llengua i fer alguns suggeriments perquè et resulte més fàcil parlar en català.

  • Una persona s'adreça a mi parlant-me en castellà. Què he de fer?
    • Que em parle en castellà no significa que no sàpiga parlar català. Precisament l'aplicació habitual de la norma de submissió lingüística fa que moltes persones catalanoparlants ens parlen inicialment en castellà. L'única manera que tenim de saber si també són catalanoparlants és respondre en la nostra llengua. Si contestem en català, moltes vegades ens trobarem amb la grata sorpresa que el nostre interlocutor també parla la mateixa llengua. Com que l'hàbit de parlar en castellà està molt arrelat en algunes persones, sovint caldrà que insistim unes quantes vegades, mantenint el català, abans que l'altra persona passe a fer-ho ella també.
  • Si, a pesar de tot, continua parlant-me en castellà, puc continuar la conversa en català? És de mala educació? Què he de fer?
    • Que no parle en català no vol dir que no l'entenga. Els experts consideren que el nivell d'intercomprensibilitat entre llengües romàniques s'acosta al 80%. Això vol dir que una persona castellanoparlant, fins i tot sense haver tingut contacte previ amb la nostra cultura, pot entendre la major part del que diem. A això, cal afegir-hi que una gran part de les persones que ens trobarem sí que han tingut contacte amb el català (des de sentir-lo habitualment fins a haver estat escolaritzades en català), i ens podran entendre perfectament, amb un mínim de bona voluntat.
      En qualsevol cas, naturalment que podem seguir la conversa en català. No és de mala educació, ans al contrari. Aquesta idea que s'ha de canviar de llengua per "educació" forma part d'una sèrie de prejudicis que ha adquirit la nostra societat com a conseqüència de la imposició del castellà amb diversos mètodes que van des de la més salvatge coerció fins a la manipulació emocional més subtil. D'altra banda, dir que els catalanoparlants canviem al castellà "per cortesia" és tant com afirmar que les persones que no tenen la nostra llengua com a inicial no poden ser corteses. I això és completament fals. Si els donem l'oportunitat, poden ser tan educades i corteses com nosaltres mateixos. Al cap i a la fi, l'hàbit de canviar de llengua no és més que això, un costum. Només caldrà fer un esforç i en poc de temps podrem assimilar un nou hàbit, el de mantenir-nos en la nostra llengua, que se'ns farà cada dia més fàcil i facilitarà a les persones nouvingudes l'aprenentatge de la nostra llengua.
  • El meu interlocutor em diu que no m'entén i/o em demana que li parle en castellà. Com hauria d'actuar?
    • Situacions en què nosaltres actuem com a clients d'un servei públic o d'un servei d'atenció al client, ofert per una empresa o per l'administració
      • En cap cas no ens poden exigir que canviem d'idioma, però la situació és diferent segons que tractem amb alguna empresa privada o amb l'administració pública.
        En les empreses privades: Al Principat de Catalunya, la legislació diu clarament que: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya." (Article 32.1 de la Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística). Al País Valencià no existeix legislació en aquest aspecte. Per tant, sense oblidar que som nosaltres els clients, podem fer diverses coses:
        • Preguntar quines són concretament les paraules que no ha entès, i explicar-les o fins i tot traduir-les.
        • Demanar amablement que ens atenga una altra persona més competent o amb més capacitat lingüística.
        • Si no és possible o això implica massa temps d'espera o altres dificultats, podem demanar el full de reclamacions i fer unaqueixa a l'empresa.
        • També podem fer una reclamació posteriorment a la direcció de l'empresa, especificant que no hem comprat el producte o servei que desitjàvem perquè no se'ns ha atès correctament i no s'han respectat els nostres drets lingüístics. En general, les empreses solvents solen fer cas de les reclamacions dels seus clients; especialment si són freqüents i reiterades. D'igual manera, al Principat de Catalunya també es pot fer una reclamació a l'Agència Catalana del Consum i/o a les Oficines de Garanties Lingüístiques

        En l'administració pública: Com que el català és llengua oficial i pròpia de totes les administracions públiques radicades al territori lingüístiques, podem exigir que ens atenguen en català, tant activament (parlar-nos) com passiva (entendre'ns). Si no ho fan així, podrem
        demanar que ens atenga alguna altra persona que estiga més qualificada. Si finalment no se'ns atén com cal, ací sí que podem presentar una queixa formal, bé davant de la mateixa administració, bé davant del Síndic de Greuges (www.sindicdegreuges.gva.es).

        Molt important: en cap cas entrarem en discussions filosòfiques, històriques, ideològiques o de coneixement o no d'una o altra llengua. Senzillament, hi ha uns dèficits d'atenció al client, o un incompliment de la llei amb el ciutadà, que s'han de resoldre a satisfacció nostra. Una bona manera de no caure en el parany de la discussió abans esmentada és repetir insistentment i sense abandonar l'actitud amable, aquest argument de l'incompliment del servei (una tècnica assertiva coneguda com disc ratllat).
    • Casos en què ens trobem en una situació clara de subordinació
      • Dins d'aquest apartat inclouríem el fet de ser nosaltres els venedors, una situació on ens juguem el lloc de treball i altres casos particulars. La nostra resposta haurà de variar en funció de quins siguen els nostres objectius i també de l'actitud que adopte el nostre interlocutor. Així, és comprensible que en determinats casos decidim de mostrar-nos submisos per interès personal, fins i tot si el nostre interlocutor comprèn efectivament el català. Al cap i a la fi, també ho fem amb altres coses que no tenen relació amb la llengua. Tot i això, cal recordar que, generalment, no perdrem res per intentar-ho. En primer lloc, perquè hi ha la possibilitat que el nostre interlocutor siga catalanoparlant, i en segon lloc, perquè, si, finalment, ens decidim per canviar al castellà, no haver-ho fet des del principi pot aportar un valor afegit, d'amabilitat o interès per col·laborar, a la nostra conducta.
    • Converses en què hi ha una situació equitativa entre parlants o fins i tot nosaltres estem en una situació avantatjosa.
      • Aleshores, tot depèn de què volem fer. És evident que, si volem, podem parlar-li en castellà, però també podem:
        • Dir-li que ens sentim més còmodes parlant en català i oferir-nos a parlar més a espai i vocalitzant.
        • Dir-li que, amb molt de gust, li traduirem les paraules que no entenga.
        • Preguntar-li quina altra llengua sap parlar (així podem aprofitar per a practicar l'anglès, el francès, l'àrab o l'alemany).
        En converses curtes podem, senzillament, parlar en català i facilitar la comprensió amb gestos (per exemple, quan algú ens demana una adreça, podem orientar-lo amb indicacions manuals).
  • Vull adreçar-me a algú que em sembla que fa poc que viu al nostre país i és d'origen africà, americà, europeu o d'un altre lloc d'arreu del món. En quin idioma ho he de fer? I si és ell que se m'adreça i ho fa en castellà, com li hauria de respondre?
    • En primer lloc, cal dir que, a primera vista, no tenim manera de saber si una persona sap o no sap parlar català. Ni el color de la pell, dels ulls o dels cabells, ni la manera de vestir, ni cap altre indicador extern, no ens permet d'endevinar-ho. Per tant, en principi, podem adreçar-nos o respondre a tothom en la nostra llengua. Si no ens entén, ja ens ho farà saber i, aleshores, podrem actuar tal com hem vist anteriorment.
  • M'he comprat un mòbil i no hi ha res o pocs serveis en català
    • S'estan esdevenint canvis molt importants en la normalització del català en aquest camp. Les principals empreses de terminals del sector ja han començat a distribuir productes amb l'opció en llengua catalana i la seua intenció és d'ampliar l'oferta.
      Així, empreses com Nokia, Alcatel, Motorola, Sony-Ericsson, Grundig o Sagem s'han compromès a anar incorporant el català en tots els models. És molt important que ens informem bé a l'hora d'adquirir un telèfon i activar l'opció en català.
      Les principals operadores del mercat (Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo) també s'han compromès a millorar la presència del català. Convé que com a consumidors els exigim la presència de la nostra llengua en tots els serveis que desenvolupen. Altrament ens podem queixar a la companyia i/o comunicar-ho a l'Oficina del Consumidor o a alguna entitat que treballe per la llengua.
  • Les cartes i els menús d'un restaurant han d'estar en català?
    • A Catalunya, sí, com a mínim. I, en el cas que incompleixin la legislació, els podem demanar el full de reclamacions i/o fer una reclamació davant l'Agència Catalana del Consum o bé a les Oficines de Garanties Lingüístiques.
      Al País Valencià no hi ha legislació específica en aquest sentit. Ara bé, com a clients que som, podem preguntar si la tenen, i en cas negatiu, dir que ens agradaria disposar d'una carta o llista de preus en la nostra llengua. Si estem en un restaurant i anem en grup, la reclamació encara serà més eficient; de manera que –si cal– podem abandonar l'establiment, sense estridències ni males maneres, però deixant ben clar per quin motiu ho fem. També podem utilitzar altres camins que poden ser bastant eficients, com les reclamacions oficials.
  • A l'hora de comprar una traducció d'un llibre o una versió d'una pel·lícula en català sempre l'haig de demanar a la botiga; mai no la tenen a la vista. Què hi puc fer?
    • Fer una reclamació a l'establiment i queixar-nos també si el preu de la versió catalana és superior a la castellana. Convé fer la reclamació per escrit, mantenint la cordialitat i sense atribuir la culpa de l'evident discriminació a la persona que ens atén.
  • Em puc queixar que el cinema o els productes audiovisuals (un DVD per exemple) no estiguen en català?
    • Ens podem queixar com a mètode de pressió a les exhibidores, productores, distribuïdores i administracions, però no hi ha cap reglamentació que determine que el cinema haja de ser en català. Per tant, podem expressar el nostre malestar respecte d'aquest tema, preguntant educadament a la persona que ens atén i mostrant sorpresa per la manca de consideració que això suposa. I això ho farem sense alterar-nos ni esperar cap solució immediata per part del nostre interlocutor.
  • Em puc queixar perquè un producte no està etiquetat en català?
    • Per part de la Generalitat de Catalunya, la reglamentació està pendent. Des de l'any 1993 l'Estatut del consumidor ens garanteix el dret de rebre les informacions en català i preveu que el Govern en donaria compliment en el termini d'un any. Al Principat de Catalunya es preveu l'obligatorietat del català en l'etiquetatge de totes les informacions en aquells productes catalans artesanals, de qualitat o de denominació d'origen o geogràfica. En canvi, la legislació de la Generalitat Valenciana no ho preveu en cap dels dos casos anteriors.
      Podem demanar-ho i queixarnos-en a les empreses. Com que se suposa que les empreses que es publiciten ho fan perquè volen vendre, els comentaris dels possibles clients poden ser significatius. I, si n'hi ha molts, poden tenir algun efecte pràctic sobre la política lingüística de l'empresa.
  • Quanta gent parla català?
    • Segons dades del 2004 es calcula que aproximadament vora 7,5 milions de ciutadans parlen el català, i més de 10 milions l'entenen.
  • El valencià i el català són la mateixa llengua?
    • Sí, es tracta de dos noms diferents que es refereixen a la mateixa llengua. Valencià és la denominació quotidiana que rep els diferents dialectes del català parlats al País Valencià.
  • Em sento incòmode en moltes situacions i sembla que m'hagi de justificar perquè parlo en català
    • Encara que l'entorn no sempre acompanyi, ens hem de prendre el fet de parlar en català amb la màxima normalitat, i no caure en el parany d'haver-nos de justificar.
      Hem de tenir ben present que objectivament nosaltres no creem cap conflicte per emprar el català arreu i en totes les situacions en el nostre país. En tot cas és el subjecte que no admet aquesta realitat qui pot patir el conflicte.
      La nostra llengua ha esat sovint sistemàticament objecte de baixa consideració, i fins i tot de rebuig, i per tant els individus ens veiem forçats de rebutjar qualitats pròpies del nostre ésser.
      Cal alliberar-nos d'aquests complexos i mantenir-nos serens, de manera que el conflicte o dubtes d'actuació sempre quedi en la persona no convençuda, no pas en nosaltres.

Font: Plataforma per la llengua.

Descarrega't la guia "Què faig si", de la Plataforma per la Llengua, amb moltes més situacions qüotidianes i informació útil:
Què faig si...? Guia Què faig si...? - Edició general
Què faig si...? Guia Què faig si...? - Edició País Valencià

© flog.cat, 2012

15984643 visites

Contacte | Allotjament de webs | Ajuda i suport tècnic | Enllaços | Condicions i privadesa

Ajuda