Drets lingüístics

Aquí et mostrem els drets (i obligacions) que tens en matèria lingüística.

• LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS
  • La llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
  • El català és la llengua oficial de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol.
  • Tots els ciutadans tenen el dret d'utilitzar i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure.
  • La Generalitat de Catalunya i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i  organismes internacionals. (*)
  • La Generalitat de Catalunya ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic. (*)
    
• DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES
  • Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques.
  • DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS
    • Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
    • Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
    • Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció. (*)
    • Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. (*)
  • DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS
    • Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. (*)
  • DRETS LINGÜÍSTICS EN L'ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT
    • Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. (*)
    • Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.
    • Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.
    • Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.  (*)
    • Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament. (*)
    • El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

(*) Al País Valencià no hi ha legislació sobre aquest punt.

Conclusió:
Parla català sempre!
De la mateixa manera que tu compleixes les teues obligacions, s'han de complir els teus drets que tu tens. I, si no, reclama'ls!.